Esquinços i distensions musculars

Compartir: 

Esquinços i distensions musculars
 
Què són els esquinços i distensions musculars?
Les distensions i esquinços són lesions dels músculs i dels lligaments sense arribar a produir luxació de l'articulació ni fractura òssia. Un esquinç és una lesió en alguna de les fibres d'un lligament sense arribar al seu trencament. Una distensió muscular és un estirament o trencament de fibres musculars.
 
En dependència del mal produït en els lligaments o en les fibres musculars, es denominen els graus dels esquinços i de les distensions, des del grau 1 en els quals no hi ha greu afectació de les fibres del lligament o del múscul afectats, fins al grau 3 en els quals hi ha trencament de lligaments o del múscul, i per tant una important alteració de la funció articular o muscular.
 
Com es produeixen?
La majoria de les distensions es produeixen perquè el múscul ha estat estirat més enllà dels seus límits o s'ha contret de manera molt forçada. Els esquinços es produeixen per un suport inadequat de l'articulació, amb posició forçada i estirament més enllà dels límits dels lligaments de l'articulació.
 
Com es diagnostiquen?
En el diagnòstic és important conèixer quan i com va ocórrer el traumatisme així com la seva intensitat i direcció; quan van començar els símptomes: dolor, inflamació, hematoma, impotència funcional, calor i sensació d'inestabilitat; si va notar un espetec o pressió en el moment del traumatisme.
 
Els símptomes associats als esquinços i distensions són:
Deformitat o asimetria comparant el membre afectat amb l'altre. Una distensió amb un trencament complet de fibres produeix un desnivell en la zona del múscul on s'han trencat aquestes fibres, amb una inflor a nivell de la inserció tendinosa de les fibres lesionades. Calor local, que implica inflamació.
Alteració de la sensibilitat localitzada en la zona del múscul o lligament lesionat.
Inflor i/o hematoma. Solen aparèixer temps després del traumatisme.
Les distensions musculars sovint cursen amb importants hematomes.
 
Dificultat o impossibilitat funcional: empitjora durant els primers dies a mesura que augmenta la inflamació.
Absència de dolor ossi, deformitat, inflor, asimetria o símptomes de lesió nerviosa (la presència de la qual són indicatius de fractures o lesions òssies i/o nervioses).
Pot ser necessari realitzar una radiografia quan se sospiti una fractura o sigui necessari descartar-la davant la presència de símptomes indicatius d'existència de fractura òssia.
 
Com evolucionen?
El pronòstic de l'esquinç de turmell és bo, independentment de la severitat de l'esquinç. El temps de recuperació completa depèn, lògicament, de la gravetat de la lesió. Els pacients amb un esquinç moderat, recuperen la seva activitat normal en una o dues setmanes. Si es tracta d'un esquinç sever que ha requerit immobilització, sol requerir  entre 3 i sis setmanes de recuperació, encara que en alguns casos perdura durant un temps el dolor, la inflor i/o sensació d'inestabilitat, encara que aquestes no solen impedir de manera apreciable la funcionalitat de l'articulació o extremitat lesionades.
 
En l'evolució influeixen, en general:
Mobilització primerenca: en la rehabilitació el més important és la mobilització primerenca, dins dels límits que permeti el dolor. Ha d'augmentar-se l'amplitud del moviment cada dia una mica.
Evitar l'embenatge prolongat. Existeix poc benefici amb l'ús de l'embenatge compressiu després de 48 hores.

Com es tracten?
Repòs i elevació: s'ha d'estabilitzar i protegir la regió afectada amb un embenatge elàstic en les primeres 48 hores. La immobilització completa no està indicada. L'elevació ajuda a reduir la inflor. És aconsellable la mobilització primerenca, començant típicament després de dos dies de repòs.
Gel: el gel redueix el dolor i ha d'aplicar-se al més aviat possible, per mitjà d'una bossa amb gel picat que s'adapti a la zona lesionada, protegint la pell (p. ex. una tovallola) i aplicant-ho en sessions successives, permetent que la regió afectada recuperi la temperatura normal quan s'ha quedat freda i insensible abans de tornar a aplicar-ho. Es pot repetir, seguint aquestes normes, tantes vegades com es vulgui durant les primeres 48 hores.
Compressió: ajuda a reduir la inflamació. Es realitza amb un embenatge elàstic sense arribar a dificultar el reg sanguini. Si els dits es posen cianòtics o presenta dolor intens s'ha de retirar l'embenatge.
 
Tractament del dolor amb analgèsics, com el paracetamol. Els antiinflamatoris no esteroidals també són efectius per al control del dolor però els seus efectes secundaris són majors, però poden reduir el temps de curació de les distensions o esquinços, i pot considerar-se el seu ús pel metge quan el pacient necessiti tornar al seu treball al més aviat possible.